Entrevistem a la gironina Aina Reig per parlar sobre el seu nou disc Trencant Tòpics
Amb el seu segon àlbum, Trencant tòpics (U98, 2025), l’Aina Reig fa un pas endavant en la seva trajectòria musical, obrint-se camí dins l’escena pop en català. A diferència del seu debut Essències (autoeditat, 2022), on explorava un so més íntim, aquest nou disc aposta per una producció més analògica, amb influències del pop urbà i referències als vuitanta i al city pop. Al llarg de set cançons, l’artista construeix una narrativa conceptual al voltant d’una relació sentimental, navegant per les diferents etapes que la conformen: des de l’eufòria inicial fins a la reflexió post ruptura.
El disc s’organitza en capítols que funcionen com un joc de flashbacks, on cada tema representa un estat emocional diferent. Des de la ironia i l’empoderament de Tòpics, que obre el disc, fins a la fragilitat i el tancament de cicle de X mi, l’Aina Reig transforma experiències personals en melodies i lletres que connecten amb un públic ampli.
En aquesta entrevista, l’Aina ens parla del seu nou treball, del procés de creació i de la seva evolució artística. També descobrim com viu la música, quines influències han marcat aquest disc i com s’enfronta als tòpics que sovint envolten les relacions i les ruptures.
Si haguessis d’explicar el disc a algú que no l’ha escoltat mai, o definir-lo d’alguna manera, com el definiries?
Trencant tòpics ve a ser una història de coneixement d’un mateix, de superació i d’empoderament, estructurada en diferents etapes que he volgut explicar en capítols. Jo diria que cada cançó pot representar una etapa de ruptura en una relació.
Com vas concebre la idea i plasmar-la?
De fet, la primera cançó que vaig escriure és l’última del disc, la balada. L’ordre final del disc ha estat fruit del que m’ha anat sorgint al moment. Tot va sorgir de manera espontània i, a poc a poc, vaig voler centrar-me no tant en etapes, sinó en aspectes concrets de la ruptura, com la superació, l’empoderament i el fet de posar límits, tots ells elements que et fan créixer com a persona.
Quan algú escolti el disc per primera vegada, quina és la reflexió o el sentiment amb el qual t’agradaria que es quedessin?
M’agradaria que veiessin que, tot i que les situacions complicades costen, sempre hi ha una manera de donar-los la volta i aprendre’n. Veure que de tot es pot treure un costat positiu i un aprenentatge personal. Crec que cada vegada es parla més de temes com la salut mental i la importància de posar límits, tant a les xarxes com en el dia a dia. Espero que aquest disc ajudi la gent a sentir-se identificada amb aquests conceptes i moments.
El disc no parla només d’amor romàntic, sinó també d’amor propi i d’autoconeixement. Què t’ha aportat personalment aquest procés creatiu?
M’ha ajudat a conèixer-me molt millor i a entendre com reacciono davant de situacions noves. Penso que una de les coses bones de ser artista és que tens l’excusa perfecta per exterioritzar el que sents i plasmar-ho en lletres d’una manera bonica, fet que també et fa créixer com a persona.
Ets de Girona i el català és la teva llengua materna, però en el teu disc anterior també hi havia cançons en anglès. Per què ara has apostat per un disc 100% en català?
En el disc anterior vaig incloure algunes cançons en anglès perquè, en aquell moment, tenia més referents musicals en aquesta llengua. A més, encara no hi havia l’auge actual de la música en català en aquest estil. Ara sí que hi ha molts artistes que fan música en català i jo m’hi incloc, contribuint a la normalització de la música en la nostra llengua. Si el català és la llengua en la qual em sento còmoda, per què no fer-hi música?
Quins diries que són els teus artistes referents?
Un dels grans referents d’aquest àlbum és Oques Grasses, sobretot pel que fa a les lletres. M’agrada que les cançons transmetin un missatge clar i significatiu. Més enllà de la música, que també és espectacular, la importància de la lletra és un factor que sempre tinc en compte.
A la cançó Tòpics parles de frases que sovint escoltem en una ruptura. Quin creus que és el tòpic més absurd?
La cançó està plena d’aquests tòpics! Crec que el «top number one» és «No és per tu, és per mi», el típic que es diu. Realment és molt curiós perquè va sorgir a partir d’una conversa amb un grup d’amics, en què vam posar en comú aquests tòpics que tots ens havíem passat en moments diferents. Va ser un moment divertit.
A la cançó Busca parles d’una manera optimista sobre les ruptures, donant el missatge de que «No trobaràs en algú altre el que jo tinc, perquè no n’hi ha més com jo». Quines qualitats creus que et fan única com a artista?
Crec que un dels meus punts forts és la sinceritat en les meves lletres. Intento transmetre sentiment i anar més enllà de la superficialitat. Musicalment, també m’agrada crear cançons comercials i agradables d’escoltar, però introduint elements musicals més complexos que potser no s’escolten habitualment.
Aquest tema representa el moment en què tornem a sentir-nos bé després d’una ruptura. Quin consell li donaries a la teva jo de la primera vegada que va passar per una ruptura que hagis après per l’experiència?
Bàsicament, diria que és un dels processos més bonics que pots arribar a passar. I és una mica contradictori en aquell moment perquè tot és de color negre, però l’aprenentatge que t’emportes és justament el que també volia reivindicar una mica en aquest disc. Al final em sona molt tòpic també, però és intentar mirar la part positiva que la veus al llarg del temps.
A La condemna fas una comparació molt interessant sobre com les ferides emocionals es transmeten com un virus. Quina és la idea principal d’aquesta cançó?
La idea és que, quan creus que ja has superat una situació, de vegades descobreixes que encara hi ha marques que necessiten més temps per sanar. De manera inconscient, el dolor pot anar passant de persona en persona, de pell en pell. La comparació amb un virus fa que aquest concepte es comprengui d’una forma clara i visual.
X mi és la cançó que tanca el disc i la primera que vas escriure. Quin missatge final volies transmetre?
Vaig decidir col·locar X mi al final no només perquè és una balada, sinó perquè simbolitza un comiat. Parla del procés de reflexionar, d’entendre el que ha passat i d’acceptar que no hi ha culpables, sinó que tot forma part d’un aprenentatge. També representa l’acomiadament del disc i de tot el procés que hi ha al darrere.
Quins són els teus plans pel 2025?
Ara mateix estem treballant en el directe del disc, i n’estic molt contenta perquè tot el que estem preparant està quedant molt guai. Ja tenim confirmats dos concerts: un al Festival Estrenes de Girona, el 12 d’abril, i un altre a Barcelona, a la Sala Taro, una setmana abans.
I quins són els teus objectius a llarg termini?
Porto tota la vida envoltada d’aquest món, aleshores tinc clar que seguiré en aquest camí. També tinc moltes ganes d’explorar noves maneres de fer música, de col·laborar amb artistes, de poder veure una mica diferents estils i la manera que tenen altres artistes de treballar. Aleshores, ara tinc ganes—tot i que ja estic pensant en nous projectes i el cap sempre vol tirar endavant—de prendre’m un temps per provar diferents coses, potser treure singles, i a partir d’aquí anar construint cap a l’artista que vull ser.