Una segona edició celebrada al Teatre Victòria que confirma que la música catalana viu un dels seus moments més potents i diversos
Sortir del Teatre Victòria després de La Nit d’ELS40 és com tenir la sensació d’haver estat en un lloc on passen coses. Aquesta segona edició ha tornat a demostrar que l’escena catalana està viva, diversa i més orgullosa que mai de fer-se un lloc a primera línia.
L’espectacle va arrencar fort amb The Tyets acompanyats de Dani6ix i Izzkid, que van encendre un Victòria completament ple. El públic (una barreja de fans i oients, professionals del sector, cantants i artistes nominats) va respondre des del primer minut, convertint la gala en un concert.
Durant la nit, l’ambient va anar alternant celebració, reivindicació i emoció pura. Des del primer premi per a Ginestà fins al moment icònic en què Manolo García va rebre el seu guardó d’Icona, el ritme no va decaure. Però també hi va haver espai per als missatges necessaris: La Fúmiga, en recollir un dels Premis Especials, va recordar que els artistes tenen un altaveu i que cal fer-lo servir (especialment ara) per defensar la cultura popular i plantar cara al feixisme. Un d’aquells instants que congelen la sala i la fan respirar alleugerat alhora.
A nivell musical, la gala va ser un festival en majúscules. Mama Dousha i Nil Moliner van emocionar amb Ha valgut la pena, Alfred García i Carlos Sadness van desfermar una ovació amb El Meu Destí, i el duet final entre Buhos i Els Catarres amb No és Miami va posar el públic dret com si fos un himne. També hi va haver sorpreses: la reaparició de Teràpia de Shock amb anunci de gira el 2026 (i amb beneficis destinats a la lluita contra el càncer infantil!) va activar la nostàlgia de tota una generació.
Els premis van deixar clara la fotografia del moment: The Tyets com a millor grup de l’any, Suu amb la gravació de l’any, Maria Jaume com a fenomen musical i Figa Flawas com a gira més top. I el Premi Pro (votat pels mateixos artistes responent a quina cançó voldrien haver escrit) va anar a parar a Ginestà per Tot el que ens queda.
Si l’any passat ELS40 va inaugurar la Nit amb la sensació de “comencem una cosa”, aquest 2025 ha servit per confirmar-ho. La música catalana té força, té comunitat i té futur. I nits com aquesta ho deixen clar: quan hi ha talent, compromís i un públic que respira al mateix tempo, l’escena només pot anar cap amunt.